LA BANDERA DE SANT ANTONI ABAT, SÍMBOL I MEMÒRIA VIVA DELS TONIS DE TARADELL

La bandera beneïda el 17 de gener de 1951 és la primera de Sant Antoni Abat de Taradell de la qual se’n té constància documental.

Genís Montaña, Ramon Roca i Ramon Sañé, abanderats. En Lluís Jubany i en Josep Riera agafen els animals en una festa dels anys 50. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per Dolors Montaña

La bandera de Sant Antoni Abat és un dels símbols més emblemàtics i venerats de la Festa dels Tonis. A Taradell, també. Conservada per l’entitat organitzadora durant tot l’any, l’estendard pren un paper central el cap de setmana de celebració, quan obre el Passant i es converteix en la representació visible de la devoció del poble cap al sant, patró dels animals i del món rural.

A l’Arxiu Parroquial es conserva documentació que testimonia la celebració de la festa de Sant Antoni Abat a Taradell des de l’any 1780, una dada que evidencia l’arrelament profund i continuat d’aquesta tradició al llarg dels segles. En aquells primers temps, l’organització de la festa requeia en la Confraria de Sant Antoni Abat, una institució religiosa i popular que tenia cura tant dels aspectes devocionals com dels rituals festius que articulaven la celebració.

Amb el pas dels anys i l’evolució de les estructures socials i associatives del municipi, la responsabilitat de l’organització va anar canviant de mans, però sempre vinculada a l’església. Així, en una etapa posterior que s’estén fins a l’any 1982, els actes es van canalitzar a través de l’Associació de Sant Antoni Abat, i qui ho gestionava eren els anomenats administradors de Sant Antoni, figures clau que no només coordinaven els actes, sinó que també n’esdevenien els principals representants públics.

En aquell període, aquests administradors -que encapçalaven la comitiva i donaven rostre a la festa-, portaven una bandera blanca, senzilla però carregada de significat. Al centre de l’estendard, emmarcada dins d’un cercle, hi figurava la imatge de Sant Antoni Abat, i al seu voltant s’hi podia llegir la inscripció «Administradors de Sant Antoni», un element que identificava clarament tant l’autoritat organitzadora com el vincle entre la devoció religiosa i la comunitat que la feia possible.

Els administradors de Sant Antoni, a la dècada dels 40, amb la bandera blanca. Portant la bandera, Àngel Casademunt. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedides per Àngel Casademunt i Núria Oliver

El 17 de gener de 1951 es va beneir la primera bandera de Sant Antoni Abat de Taradell de la qual se’n té constància documental.

Es tracta d’una peça de gran valor simbòlic i patrimonial que, des de l’any 2014, es conserva dipositada en una vitrina a la sala de plens de la Casa de la Vila, dins d’un espai que reuneix altres materials històrics del municipi. Durant onze anys, a finals dels anys seixanta i al llarg de la dècada dels setanta, la bandera no va sortir de l’església, en un moment de decadència de la festa, en què només es feia l’ofici i una petita benedicció dels animals, però sense Passant.

Mossèn Esteve Farrés, beneint la bandera, el 1951. Aguanta la bandera, Ramon Sañé. Al seu costat, Mari Casanovas. L’escolà és Joan Codina. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per família Sañé Solagran

Confeccionada amb una tela de caràcter solemne, la bandera destaca pels brodats acurats, que evidencien el treball artesanal i la dedicació amb què va ser elaborada. Aquesta tasca va anar a càrrec de les germanes Dominiques.

Al centre del domàs hi apareix la imatge de Sant Antoni Abat, representat amb un bastó i un llibre —amagat parcialment per la capa—, i acompanyat del tradicional porc situat als seus peus, símbol de la protecció dels animals i del món rural. També s’hi representa una campana, element habitual de la seva iconografia i associat a la crida espiritual, que en aquest cas apareix penjada a la part dreta. Completa la composició una creu en forma de T, signe característic del sant que reforça el seu significat devocional, tot i que en aquest cas també podria interpretar-se com una referència a la T de Taradell. A la part inferior de la imatge s’hi pot llegir el nom A. Farrés.

En aquest sentit, es pot afirmar que la bandera de la Festa de Sant Antoni Abat de 1951 incorpora bona part dels elements propis de la rica i fàcilment reconeixible iconografia del sant, que combina aspectes de la seva vida d’ermità amb símbols de caràcter popular i protector.

La vitrina en la qual es conserva la bandera i detall d’aquesta. Foto: Arxiu Fotogràfic Taradell | Laia Miralpeix

Els principals elements iconogràfics que s’hi distingeixen són:

• La figura del sant: generalment representat com un home gran, amb barba llarga, vestit amb hàbit d’ermità o de monjo, símbol de vida austera i retir espiritual.

• El porc: l’atribut més característic, que simbolitza la protecció dels animals, especialment del bestiar, i es vincula a l’antic costum dels porcs de Sant Antoni.

• La campana: amb un valor protector i com a símbol de la crida espiritual i de la vigilància contra el mal.

• La creu en forma de T (creu tau): símbol propi de Sant Antoni Abat, relacionat amb la protecció, la salvació i la lluita contra les temptacions.

• El bastó: propi dels ermitans, que reforça la idea de pelegrinatge i de vida ascètica.

• El llibre: que representa la saviesa, la fe i el coneixement espiritual.

La bandera, en color, l’any 2001, a l’escenari de Can Costa. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per Dolors Tarrats

Per completar la iconografia tradicional del sant, en aquesta bandera hi manca la representació del foc, element que simbolitza tant el sofriment com la curació i la purificació. En canvi, sí que Sant Antoni Abat hi apareix descalç, un detall iconogràfic que reforça encara més el seu significat espiritual. Anar descalç simbolitza la seva condició d’ermità i model de vida austera, allunyada del poder i de la riquesa, i el presenta com una figura de santedat senzilla i exemplar.

Aquest domàs no és només un element ornamental de la festa taradellenca, sinó un testimoni viu de la tradició i la identitat de Taradell. Els seus padrins van ser Casimir Bellpuig i Maria Casanovas, de la Madriguera, i al capdavall de la bandera hi han escrit els seus noms.

Marià Roca aguanta l’euga de l’abanderat Ramon Sañé, el dia de la festa dels Tonis del 1951, quan es va estrenar la bandera. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per família Sañé Solagran

Muntant a cavall, Genís Montaña, Cassimir Bellpuig, Ramon Sañé, Mari Casanovas, Segimon Costa, Ramon Roca, Patrocínia Bellpuig. Aguanten els animals: Jaume Casademunt i una persona sense identificar l’any 1951. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per Dolors Montaña

Genís Montaña, Ramon Sañé., Segion Costa, Mari Casanovas i Lluís Rovira. Aguanten els cavalls una persona sense identificar i Llogari Vila en una Festa dels Anys 50. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per Dolors Montaña

Les banderes antigues, sovint de seda i ricament brodades, reflectien el prestigi del color vermell, tradicional en la confecció d’estendards religiosos i festius. Per a molts gremis de traginers i carreters, la bandera vermella era molt més que un distintiu: constituïa un veritable signe d’identitat col·lectiva. El vermell, color viu i inconfusible, destacava entre la multitud i permetia identificar de lluny el pas solemne de la processó, marcant la comitiva i atorgant-li un aire cerimoniós.

Amb la bandera també es pot establir una connexió simbòlica amb la festa i amb el passat pagès del municipi. Tot i que no se’n conserva una explicació documentada, el color vermell evoca elements festius tradicionals i s’associa a la devoció, al sacrifici i a la protecció tant dels animals com de les persones que treballaven la terra.

Un Passant dels Tres Tombs de la dècada dels 60 en el seu pas pel Carrer Sant Sebastià. Muntant les eugues: Pere Santamaria, Ramon Serrati Jaume Freixas. Agafen els animals en Lluís Jubany i en Joan Canalejo. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per Antònieta de la Torre.

Abanderats i cordoners en la Festa dels Tonis de l’any 1993. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Cedida per Miquel Vilardell

Imma Molist i Josep Bigas a dalt dels cavalls. Agafa els cavalls, Jordi Fernández i al seu costat Domingo Bautista a la Festa del 1984. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Genís Sañé.

S’ha trobat constància de la seva inauguració gràcies a la revista Taradell de gener de 1951, en un article publicat a la secció Noticiari, en què el redactor es mostra poc devot de la festa dels Tonis i de la seva bandera:

Amb inusitada pompa i amb actes per a tots els més refinats gustos ha estat celebrada la festa de Sant Antoni Abat. Es comença el dia abans amb repicons i una passada, als acords de l’orquestra Lluïsos. El dia de la festa, benedicció de la nova bandera del Sant, essent-ne padrins Cassimir Bellpuig i Maria Casanovas. Acte seguit, solemne ofici amb sermó pel M.Il. Dr. Josep Gros, Canonge, professor del Seminari i de la Normal de Barcelona. Després de l’ofici, benedicció dels animals en la plaça 2 de febrer, passada o Tres Tombs amb la nova bandera, una carroça tirada per bous i atestada d’infants i sardanes a la plaça. La tarda, concert de Centre, i en l’Av. De José Antonio, carreres d’animals que defrauraren totalment. I com a digníssim final de festa... ni cal dir-ho!, sessions de ball al Gran Teatro. A pesar d’ésser con notable profusión de Ramos y Toyas, no creixem que plagués poc ni molt a Sant Antoni Abat, a no ser que sigués ben catòlic amb idil·lis espirituals.

Trobàvem estrany que fos vermella la bandera, no essen màrtir Sant Antoni, i és que no comptàvem amb el martiri que havia de sofrir tarde y noche.

Aquesta bandera forma part del patrimoni dels Tonis de Taradell, i el fet de no utilitzar-la durant el Passant dels Tres Tombs —des de l’any 2008 se’n fa servir una de nova de color verd i on no hi falta la imatge del sant— n’assegura la conservació en bon estat.

Bandera actual portada per l’abanderat, Bernat Pladevall i al seu costat Miquel Vivet i Sílvia García, cordoners a la festa dels Tonis del 2017. Arxiu Fotogràfic de Taradell | Laia Miralpeix

La bandera és considerada un patrimoni festiu de gran valor sentimental, ja que simbolitza la continuïtat d’una tradició que el poble manté viva des de fa dècades.

La bandera és portada per l’abanderat dels Tonis, una figura honorífica que cada any recau en un veí o veïna de Taradell escollit per l’organització. L’abanderat desfila acompanyat de dos cordonistes, encarregats de sostenir els cordons de l’estendard i d’aportar-li solemnitat. El moment en què la bandera s’alça i inicia el recorregut pels carrers és un dels instants més esperats de la festa, ja que simbolitza l’inici oficial del Passant i la posterior benedicció davant de l’església.

La comissió fa entrega de la bandera als abanderats el dissabte al vespre, i l’endemà, diumenge, l’han de portar a missa i fer-la sortir en acabar l’ofici. La bandera esdevé així el punt de referència de tota la comitiva: cavalls, carros i participants avancen darrere seu, evocant l’estreta relació entre la celebració, la fe i el llegat agrícola de Taradell.

                                                                                               Laia Miralpeix Tarrats

                                                                                               Gener 2026

Bibliografia

Revista Taradell, gener 1951

Programa de les Festes dels Tonis 2006

Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Festa dels Tonis. Memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements i implantació de la festa. Barcelona, 11 de novembre de 2010