Les tradicions d’un país són manifestacions del seu caràcter. Quan es parla que una festa té més de 150 anys d’història podríem dir que es tracta d’una festa immemorial de la qual la tradició oral transmesa durant successives generacions ens diu que fa molts i molts anys que se celebra, sense que hi hagi, però, gaires dades concretes ni referències històriques documentades.
No és el cas de la Festa de Sant Antoni Abat de Taradell, una de les més antigues i concorregudes del nostre municipi organitzades des dels seus orígens pels administradors del sant. Com a molts llocs de Catalunya, durant el segle XVIII es van crear diverses confraries segons els diferents oficis de l’època que es posaven sota la protecció d’un sant patró al qual dedicaven la festa. Al principi era bàsicament una missa, una processó i algun acte més lúdic (habitualment sardanes).
Aquestes festes es van anar transformant amb els anys i segurament algunes processons van esdevenir desfilades, cercaviles o actes més populars com el de la Festa de Sant Antoni.
La Festa de Sant Antoni Abat
Com tantes altres festes tradicionals populars, sembla que Sant Antoni té un origen pagà anterior al cristianisme, relacionat amb el solstici d’hivern que celebra l’allargament del dia. Seria, doncs, una festa simètrica a la de Sant Joan (24 de juny). Ambdues formen part del cicle festiu agrari i ramader. Als llocs on s’ha conservat la tradició més antiga encara es fa una gran foguera que calia travessar o saltar per purificar-se i propiciar la vinguda de la primavera. Sant Antoni es relaciona sobretot amb els animals anomenats de peu rodó, els que proporcionaven força de sang en les tasques agrícoles i de transport o de traginar. Sembla ser que els animals no estaven disposats a travessar el foc, de manera que el ritual implicava que donessin tres voltes a la foguera. Aquest costum podria ser l’origen dels anomenats Tres Tombs.
El papa Gregori VII (1073-1085) va intentar cristianitzar tots aquests vells cultes pagans donant-los una cobertura cristiana, en aquest cas transformant-ho en la Festa de Sant Antoni Abat, que va esdevenir protector dels animals. Així, la seva festa se situa entre el cicle de Nadal i el de Carnaval. La Setmana dels Barbuts (Sant Antoni, Sant Pau i Sant Maure), tots tres ermitans amb llargues barbes blanques associades a la imatge de la neu, és considerada popularment la més freda de l’any.
En alguns llocs on es va abandonar la pràctica pagana de la foguera i els tres tombs es feien entorn d’una església dedicada a Sant Antoni o a una plaça al centre de la qual es col·locava temporalment una imatge del sant. A Catalunya, en general, va passar a formar-se una filera i passar per davant del capellà, que aspergia els animals amb aigua beneïda. Després es feia la passada que recorria els principals carrers del poble.
Els Tonis a Taradell
Segons Antoni Pladevall i Font en el llibre Història de Taradell la confraria de Sant Antoni Abat existia ja l’any 1780. Durant molts anys la festa se celebrava sempre el dia del sant, el 17 de gener. Consistia en una missa, la benedicció dels animals, els tres tombs i el ball.
Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939), com va passar amb moltes festes i tradicions, es va deixar de celebrar. A partir del 1940 es va reprendre la festa.
La informació disponible durant aquesta època és pràcticament inexistent. Es guarden, però, programes que demostren que la festa es va tornar a fer. A partir d’aquesta època és quan ja es pot començar a trobar alguna notícia escrita, sobretot gràcies a la revista Taradell, que a partir de l’any 1949 i fins al 2021 va retratar mensualment la vida taradellenca, tot i que podem destacar que no era una festa gaire estimada pel consell de redacció d’aquest mitjà de comunicació local. Pràcticament sempre sortia a la secció del Noticiari (notícies breus del poble) i, a diferència d’altres festes que se’n feien extensos reportatges, la crònica era un relat molt breu, obviant diversos actes de la festa i en molts casos el redactor en qüestió hi afegia la seva opinió.
Per exemple, la notícia que va sortir el gener de 1951:
Amb inusitada pompa i amb actes per a totes els més refinats gustos, ha estat celebrada la festa de Sant Antoni Abat. Es comenta el dia abans amb repicons i una ‘passada’ als acords de l’orquestra Lluïsos. El dia de la festa, benedicció de la nova i vermella bandera del Sant, essent-ne padrins en Casimir Bellpuig i na Maria Casanovas. Acte seguit, solemne ofici amb sermó per l’il·lustre Dr. Joseph Gros, canonge, professor del seminari i de la normal de Barcelona. Després de l’ofici, benedicció dels animals a la plaça del 2 de Febrer, passada dels Tres Tombs amb la nova bandera, una carroza tirada per bous i atestada d’infants i sardanes a la plaça. A la tarda, concert al Centre i a l’Avinguda de José Antonio, carreres d’animals que defraudaren totalment i com a digníssim final de festa… ¡ni cal dir-ho! Sessions de ball al Gran Teatro. A pesar de ser “con notable profusión de Ramons y Toyas”, no creiem que plagues ni poc ni molt a Sant Antoni Abat, a no ser que sigués ben “catòlic” i amb idil·lis espirituals.
Trobem estrany que fos vermella la bandera, no essent màrtir Sant Antoni, i és que no comptàvem amb el martir que havia de sofrir ‘tarde y noche’.
El cant de l’ofici, Tres tombs i sardanes, concert i l’antiantonià final de festa, tot a càrrec de l’orquestra ‘Fonts’ de Manlleu.
En el sorteig de 1000 pessetes, segons ens han dit, resultà premiat, el núm. 634.
Del 1951 al 1955 va ser una gran època per a la Festa dels Tonis. Genís Montaña (del Reig), Ramon Roca (en Mariano), Segimon Costa (en Non) i Ramon Sañé (en Jaume Gran) n’eren els administradors.
Com podem llegir a la notícia, aquell 17 de gener de 1951 es va estrenar una nova bandera –un fet destacat d’aquella edició de la festa, però no l’únic–. I és que el que no es diu d’aquell any, ni tampoc en parla dels quatre o cinc següents, és que sis noies de Taradell, per primera vegada en la història de la festa a Taradell, van muntar a dalt d’un cavall. Un fet, per l’època, gens habitual. Eren Roser Sañé (Can Pela), Núria Oliver (de Vilacís de Vall o la Núria de Can Non), Teresa Costa (Can Non), Maria Casanovas (de la Madriguera), Patrocini Bellpuig (la Pini) i Maria Teresa Serra (filla d’en Miquel de la Llaunera).
Núria Oliver.
Núria Oliver, de Vilacís, que més endavant es va casar amb Segimon Costa, de Can Non, recorda que “érem un grup d’amics, nois i noies, que anàvem de colla junts. Els nois ja participaven a la festa i vam tenir la idea d’anar-hi nosaltres”. Per fer-ho “vam anar a aprendre a la Madriguera a muntar a cavall”. I un 17 de gener de 1951 es van presentar a la festa, vestides amb pantalons, “que evidentment eren d’home. Jo portava els del meu germà“, recorda Oliver.
Tot i que a la revista Taradell no se’n fa esment, al poble se les va conèixer com “Les amazones de Taradell”, tal com recordava Jaume Miralpeix i Cruells en el pregó de la Festa dels Tonis l’any 2011.
Les amazones van sortir al passant dels Tres Tombs durant quatre o cinc anys. “Al matí tocava netejar les eugues, posar les selles, ens canviàvem al Reig i després anàvem a missa, però un any mossèn Joan Vilacís ens va dir que amb pantalons d’home no podíem entrar a l’església”. Així va ser com les amazones van deixar de sortir al passant, com també es va prohibir que la mateixa orquestra fos la que toqués a missa i al ball (a Falange), com recordava Candi Peipoch en una entrevista realitzada pel Grup de Recerca l’any 2013: “Aquell any vam haver de contractar dues orquestres i vam deixar de cuidar-nos de la Festa”.
Taradell és un poble riquíssim en tradicions. Els nostres avantpassats les van començar i de generació en generació s’han mantingut. Toca vetllar perquè no desapareguin en l’actualitat i que no es perdi aquest patrimoni de bells costums.
IMATGES CARTELLS:
Laia Miralpeix Tarrats
Grup de Recerca Local de Taradell
Comentários