Al mes d’abril farà cent anys del naixement de Joan Lleopart i Prat, pagès i amant de la cultura i les tradicions populars. Aprofitant que enguany la temàtica de la Festa dels Tonis de Taradell és la cistelleria hem volgut recordar la seva figura i una de les seves primeres col·leccions.
El Colomer és una masia situada al terme municipal de Taradell, a la zona de ponent, però que pertany a la parròquia de Tona. Està documentada des del segle XIII. Es creu que el nom de la casa té el seu origen en el fet que s'hi criaven coloms. Dins la seva propietat hi havia els masos de Sant Joan i Valltriguera, així com la capella de Sant Joan del Prat. Al segle XVIII els seus hereus van canviar el nom pel de Lleopart, pel casament de la pubilla Raimunda Colomer amb Josep Lleopart, hereu del mas Lleopart de Vilalleons.
És una gran casa de pagès coberta a quatre vents amb un ampli portal adovellat, finestres amb elements gotitzants, una galeria annexa al migdia i un ampli conjunt format per la masoveria i altres edificacions agrícoles. A prop de la casa hi ha l’horta i camps dedicats al conreu.
Allà hi va néixer Joan Lleopart i Prat, el 24 d’abril de 1923, la 23a generació del Colomer. Tenia una germana més gran, la Josefa, que no es va vincular a la vida de pagès ja que va fer estudis de mestra i d’infermera i va crear l’escola rural del Colomer (1942-1959). En Joan va quedar orfe de pare als 7 anys i va haver d’assumir el paper d’hereu molt aviat. Tot i que el van portar dos anys a estudiar a La Salle de Manlleu allà no es va adaptar perquè “ell volia fer de pagès”, explica la seva filla Montse Lleopart, que afegeix que “el pare sempre deia que va triar estudiar de pagès”. D’aquesta manera va anar aprenent l’ofici, dia a dia.
Joan Lleopart, davant de la casa d’El Colomer | Arxiu Fotogràfic de Taradell – Francesc Marxant.
Joan Lleopart era un pagès enamorat de la seva feina, un d’aquells pagesos que s’ha passat la vida treballant al camp i vivint en contacte continu amb la natura. L’any 2000 en el pregó que Antoni Pladevall i Font va fer en el marc de la Festa de Sant Antoni Abat de Taradell el definia com “una persona que havia nascut i viscut sempre a pagès, que havia fet de la pagesia, amor i estudi de la terra, que la cuidava, la mimava i la cantava i també era un aficionat a les lletres”.
Tot i que no va anar gaire temps a escola, amb el temps es va anar formant. Tenia molta curiositat per tot, era un bon lector i tenia molts llibres d’història, de geografia o de cultura popular, entre d’altres. Va publicar diversos articles relacionats amb el món rural a les revistes locals Taradell i en el Llibre de l’Any de Tona. Va contribuir a la recuperació de les festes populars de caràcter agrícola com els Tonis de Tona i va col·laborar amb els de Taradell.
En els darrers anys va escriure poesia inspirada en la natura i la pagesia. Escrivia versos però els guardava a casa, fins que un dia els va ensenyar a un cosí de la seva dona i aquest el va convidar a recitar en un local de Centelles on es feien trobades poètiques. “La poesia l’omplia molt”, recorda la seva filla Montse. Quan Joan Lleopart va fer 70 anys, la família va decidir recollir alguns d’aquests poemes en un llibre, Versos de sobre rostoll, il·lustrat amb dibuixos del seu net Joan Barceló Lleopart. El llibre consta de 26 poemes amb un pròleg d'Andreu Coll i un epíleg d'Amadeu Lleopart.
Cinc anys més tard, l’11 de febrer de 1999, amb 75 anys, Joan Lleopart i Prat va morir. Ho va fer jove però deixant una gran empremta. I és que en Joan no es va tancar mai a cap avenç ni innovació i tampoc va voler mai que es perdessin els costums, les tradicions ni tampoc les tècniques que havien precedit els avenços actuals: ho recollia i ho estudiava.
Des de l'any 2004 la Biblioteca Antoni Pladevall i Font disposa d'una secció dedicada al món rural que porta per nom Espai Joan del Colomer en reconeixement a la tasca de preservació d'objectes de la vida a pagès i relacionats amb les feines del camp que Joan Lleopart va desenvolupar a partir dels anys setanta.
Joan Lleopart a la sala on va dipositar tots els cistells | Família Lleopart Colomer.
En aquella època va iniciar la tasca de salvaguardar i recuperar el patrimoni rural. Tenia dues filles, la Teresa i la Montse, i tenia clar que havien d’estudiar i deixar la pagesia a banda. No veia una continuïtat clara a pagès i alhora la progressiva mecanització del treball del camp en pocs anys havia anat desplaçant moltes eines i objectes quotidians que havien quedat en desús.
Montse Lleopart explica que “va ser una persona que crec que va ser avançada en el temps, sense ser-ne conscient, perquè va posar en valor tot el que havia estat part del treball de la seva vida”. Al veure que tot estava canviant en Joan va pujar al carro de la mecanització, però es va voler quedar amb tot allò que fins al moment havia utilitzat perquè s’havia de preservar. Cinto Torrents el definia com un “etnògraf amateur”, perquè tot el que tingués a veure amb la vida a pagès, amb el treball quotidià, a en Joan li agradava i l’omplia.
D’aquesta manera va començar a recopilar peces, guarniments d’animals i altres eines que van permetre crear col·leccions valuoses per conèixer els canvis en la tecnologia agrícola. Però en Joan no ho feia com una dèria per guardar com a valor material ni quantitatiu sinó per un valor sentimental del que tots aquests objectes havien representat i alhora servit.
Joan Lleopart en una entrevista sobre la col·lecció de cistells | Arxiu Fotogràfic de Taradell – Pere Papell.
La sala de cistells o col·lecció de cistells del Colomer.
De totes les col·leccions que va crear en Joan del Colomer, la primera va ser la de cistelleria. Està situada al dalt més alt de la casa. Era un espai on anteriorment hi havia hagut el graner i que als anys 70 servia com a magatzem o lloc on s’acumulaven diverses coses en desús, entre elles diversos cistells que amb l’arribada del plàstic s’havien substituït. Era un material que no es feia servir però que tampoc s’acabava de llençar.
Un any, a principis dels 70, va decidir posar-hi ordre, “va penjar alguns cistells i va veure que la cistelleria era molt decorativa i que quedava molt bonic”, recorda la Montse. I a partir d’aquí va començar a recollir tots els cistells que eren propis de la casa. N’hi havia molts: des dels d’àmbit més domèstic fins als de l’hort, garrafes, maletes, els que servien per a la roba, els de guardar els cargols en dejuni, etc. Van comptar que en una casa de pagès hi podia haver trenta peces de cistells amb servituds diferents, sense comptar les mides ni tampoc els d’anar a buscar bolets. Ell mateix s’encarregava de netejar i de fer el tractament per conservar-los. I d’aquesta manera va anar creixent una col·lecció que actualment consta de més de 300 peces i que s’ha convertit en un autèntic mostrari de les tècniques de cistelleria adaptades a les funcions més diverses.
En Joan es va anar engrescant amb la col·lecció de cistells, que ocupava tres de les quatre parets de la sala i una quarta on va posar objectes de defensa, com una espasa de la Guerra dels Carlins i altres objectes. Quan va veure acabada la col·lecció de cistells, en Joan va passar a arreglar el graner on va ubicar diversos objectes relacionats amb el món del blat convertint-se, poc més tard, en el Museu del Blat. Finalment, i ja que aquests s’havien utilitzat fins més tard, va començar a organitzar la col·lecció de guarniments.
Dues imatges recent de la col·lecció de cistells | Arxiu Fotogràfic de Taradell - Marta Lloret .
La col·lecció de cistells compta amb peces pròpies de la comarca d’Osona, principalment de cistelleria d’ús agrícola i ramader. Estan fetes amb els mateixos materials típics de la zona com el vímet (pelat o sense pelar) i la canya, utilitzant les tècniques més usuals. Completen el conjunt algunes miniatures i peces procedents d’Espanya i altres països del món com l’Amazones o de Madeira i que estan ubicades en la que s’anomena popularment la zona exòtica de la col·lecció.
La seva afició per recollir i conservar cistells en vies de desaparició era coneguda per veïns i pagesos que li proporcionaven objectes per complementar una col·lecció que avui en dia la família continua ampliant. Per exemple, la darrera incorporació ha estat un pelador de canyes cedida per uns descendents d’un cisteller de Tona. El més antic és una bossa de mà que té uns 120 anys.
A partir del 1999 un equip de recerca de la Universitat de Vic format pel professor Jacint Torrents i els documentalistes Anna Homs i David Segalés va estudiar, conservar i difondre les col·leccions del mas Colomer. D’aquest estudi en va sorgir l’Inventari i documentació del mas Colomer de Taradell per encàrrec de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Centre de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Concretament, l’estudi dels cistells es va fer l’any 2001, i ja que és un tema del qual hi havia molt poca bibliografia especialitzada es va comptar, entre d’altres, amb l’assessorament del cisteller Joan Farré, de Folgueroles. Es va fer un tractament específic de la col·lecció amb fum de flor de sofre per tal de preservar els cistells dels corcs.
Imatges dels inicis de la col·lecció | Arxiu Fotogràfic de Taradell – Pere Papell.
D’aquell estudi es van inventariar 256 cistells de diverses tipologies o àmbits d’ús i amb la presència dels materials i tècniques més comuns de la cistelleria catalana, i en les conclusions es deixava clar que s’hi trobaven representats la majoria de cistells propis d’una casa de pagès de la Catalunya interior.
Segons aquest estudi, entre les peces destinades a l’ús agrícola destaquen els cistells per fer i recollir patates, blat de moro, mongetes, el cistell de collir patates, la cistella d’anar a collir herba per als conills, el cove de la palla, la verdulera... Entre les peces d’ús ramader hi ha la cistella llarga o vigatana per portar els ous, la conillera per portar els conills a mercat, el cistell per fer creure el porc, la pollera per salvar la lloca i els polls dels atacs de l’esparver, la matonera per anar a vendre els matons, el rusc d’abelles, així com una gran diversitat de gàbies o nius destinats a l’aviram. N’hi ha d’altres que són adequats per a la recol·lecció de productes silvestres com el canastró, l’anguilera i el bertrol per pescar, la cargolera per posar a dejunar els cargols i el cistell per anar a collir bolets, o bé utilitzats en oficis com l’enterradora dels carboners i el pouaire dels constructors de pous. Finalment, n’hi ha uns altres d’ús més domèstic com el cistell d’oferir l’escalfallits, la xuflera, les carrutxes o diferents tipus de maletes.
Joan Lleopart ensenyant la col·lecció a un grup d’escoltes taradellencs | Arxiu Fotogràfic Taradell | Agrupament Escolta Rocaguinarda.
Amb aquesta col·lecció de cistells en Joan deia que “tenen el lloc que es mereixen, ens han ajudat durant molt temps i ara els donem una altra vida”. Però les col·leccions –aquesta i les altres– no eren només per ensenyar a amics i familiars. Sempre va tenir una gran disponibilitat a mostrar i explicar amb molta passió l’exposició i alhora transmetre a les noves generacions coneixements del món rural que han desaparegut i que ha fet reviure a través del record. Un esforç que ara la 23a i la 24a generació del Colomer continua, mostrant el seu llegat i el ric patrimoni etnogràfic recollit per un pagès a través d’aquestes i altres col·leccions avui integrades a la Xarxa de Patrimoni Rural Ecomuseu del Blat. Un lloc ple de vida amb peces que parlen del passat i que ens ajuden a construir el present.
Bibliografia
Aregall, J. i Rosell, M. L’escola del Colomer i Josefa Lleopart: història d’una escola i una mestra rural a Taradell (1942-1959), Prats de Lluçanès, Cal Siller, 2017.
Homs Forcada, A. i Torrents Buxó, J. Els animals de peu rodó del mas Colomer de Taradell. Revista d’Etnologia de Catalunya, 2001, núm. 18, pàg. 148-150.
Homs Forcada, A. i Torrents Buxó, J. La col·lecció de cistells del mas Colomer de Taradell. Revista d’Etnologia de Catalunya, 2001, núm. 20, pàg. 183-184.
Lloret, M. Mapa del Patrimoni de Taradell. Ajuntament de Taradell. 2017.
Pladevall i Font, A. Pregó de la festa dels Tonis de l’any 2000. Revista Tonis Taradell 2001.
Torrents Buxó, J. Un vell somni d’en Joan del Colomer. Revista Ausa XXI núm. 153 2004, pàg. 411-428.
Agraïments
Montse Lleopart, entrevistada el 22 de novembre de 2022.
Laia Miralpeix Tarrats
Grup de Recerca Local Taradell